Resum Xerrada INNOVA

El passat mes de Maig alguns membres de la la Junta de l'AMPA juntament amb el claustre vam assistir a una xerrada sobre el motius o circurtàncies que poden provocar situacions de bullying per tal de fer una prevenció i/o detecció d'aquests comportaments. Us fem un breu resum de les temes i conclusions tractades.

• Primer es va fer un recordatori dels conceptes introduïts a la primera sessió, on ja vam veure que per fer un abordatge preventiu del bullying i d’altres conflictes que apareixen a la superfície cal observar què es cou per sota, aquells moviments o circumstàncies més profundes que queden ocults i que poden ser l’origen de l’ansietat en el sistema que acaba generant aquests comportaments individuals

• El denominador comú del malestar en algunes famílies i algunes mestres és la sensació d’incomprensió mútua, desconfiança i per tant dificultat en la comunicació i enquistament dels problemes, i reducció al terreny personal.

• Les mestres van explicar que en les darreres setmanes s’havien produït dos episodis d’amenaces verbals de pares cap a mestres on s’havien traspassat els límits, i un tercer cas de falta de respecte en la comunicació. Sobre aquests fets, el consultor va fer la següent anàlisi: per una banda, cal tenir en compte que la gent acostuma a perdre els papers davant figures de poder, no davant un dèbil. Per tant, fa la hipòtesi que aquests familiars es van “atrevir” concretament amb aquests mestres perquè representen figures de poder (el mestre home, la mestra més gran). Per altra banda, recomana clarament que quan es traspassen els límits cal recórrer a intervenció institucional; el mestre no ho ha de resoldre sol perquè no pot evitar prendre-s’ho personalment. Aquesta intervenció institucional hauria de ser de la direcció del centre però també l’AMPA, que en aquest cas representa més “neutralitat” davant la família.

• Va sortir la qüestió de les enquestes de valoració i el consultor va fer molt d’ènfasi en el problema que suposa el fet que siguin anònimes. Davant d’una queixa anònima no es pot treballar. Qualsevol conflicte cal sempre abordar-lo en persona per poder treballar-lo. 

• Les monitores de menjador van expressar la seva sensació de “desamparament”, d’estar “soles ante el peligro”. El consultor va assenyalar que potser les finalitats no estan clares o les expectiatives són massa altes (els nens s’han d’alimentar, s’ha de servir el menjar calent, s’han de controlar les al.lèrgies, s’han de treballar els hàbits a l’hora de menjar, els nens no han de fer xivarri i han d’estar tranquils durant el menjar, no hi ha d’haver conflictes entre nens, cal vigilar que no hi hagi accidents al pati, etc). Per tant, recomana, per una banda, ajustar les finalitats i expectatives de l’estona del menjador conjuntament entre monitores, AMPA i direcció; i per altra banda, ser creatius a l’hora de minimitzar l’estrés generat per la logística complicada (depèn del dia són molts nens per dues monitores, el trajecte fins al pati és llarg i difícil de controlar, la monitora que es queda sola al pati no es pot comunicar amb la que està a la cuina, etc).

• El consultor en general recomana més treball conjunt entre els diferents “stakeholders” (famílies, AMPA, direcció, mestres, monitores etc.) partint de la base que hem d’acceptar i entendre que els interessos de cada grup són i han de ser diferents. Per exemple, clarament la família té interès en el seu fill com a individu, i la mestra té interès en el nen com a part del grup classe. Això és natural i cal tenir-ho present. També assenyala que potser no és recomanable fer treball conjunt només quan hi ha problemes (per exemple, si l’AMPA només em ve a veure quan hi ha problemes, associo l’AMPA a situacions de conflicte).

• Com a idees per portar a terme aquest treball conjunt es suggereix:
• Que, amb la freqüència que es consideri, algun representant dels mestres assisteixi a les reunions de l’AMPA
• Que es facin comissions mixtes de treball (per exemple la comissió verda, comissió informàtica) on hi puguin participar pares/mares
• Que els pares delegats de classe estiguin més implicats en les activitats i funcionament. El consultor suggereix que el nom “delegats” convida a la infantilització d’aquestes figures (ja que recorda als delegats alumnes de cada classe). Si per exemple s’anomenessin “representants” més probablement exercirien com a tals.